Nada me han enseñado los años siempre caigo en los mismos errores otra vez a brindar con extraños y a llorar por los mismos dolores... Tómate esta botella conmigo en el último trago me dejas esperamos que no haya testigos por si acaso te diera vergüenza si algún día sin querer tropezamos no te agaches ni me hables de frente simplemente la mano nos damos y después que murmure la gente...
.
Ei deambulante!! Merci per l'enllaç, te l'he correspost. Doncs ja ho veus, encara escric, però ja no en clau periodística. Això ho deixo, per ara, pels professionals. Ara em dedico a escriure d'una manera més creativa o almenys ho intento. M'ha fet il·lusió el teu comentari i m'agrada el teu blog! Ja hi havia anat a parar més d'una vegada. Per cert, tenim birra pendent, però haurà de ser en funció dels meus horaris laborals nocturns... O això o em vens a veure a les carpes, que treballo allà. Salut, company!
ResponderEliminar